Agrupacions per nivell d'assoliment a les classes de matemàtiques

14/1/2020

La segona sessió del grup de treball de «Recerca matemàtica aplicada a l’aula» la va presentar la Mamen a partir del Cambridge Espresso #5: Attainment grouping in mathematics learning,Els Cambridge Espresso són un tast curt però intens de què diu la recerca en educació matemàtica sobre un tema concret. Estan especialment dirigits a professors de matemàtiques i donen quatre idees o guies per tenir en compte a l’aula i punters cap a lectures que permetin aprofundir-hi. amb la pregunta:

Què diu la recerca sobre l’efecte de l’agrupament d’alumnes segons el seu nivell?

Abans de començar, el primer que diu la recerca és que és difícil definir què és l’habilitat matemàtica, que la creença en una habilitat matemàtica innata, indepentent del context, coneixement cultural o educació (formal o informal), és falsa, i que pensar que aquesta habilitat és fàcilment mesurable és una sobresimplificació. Per tant, ja d’entrada sembla que la decisió d’agrupar els alumnes segons el seu nivell descansi en uns fonaments més aviat dubtosos i poc estables.

L’espresso presenta diverses maneres en què se sol agrupar els alumnes segons el seu nivell. Desconec la seva traducció al català, així que utilitzo la terminologia anglesa amb una breu explicació:

• Streaming o tracking. Agrupa els alumnes d’un mateix any acadèmic segons el seu nivell en totes o gairebé totes les matèries.
• Setting. Agrupa els alumnes d’un mateix any acadèmic segons el seu nivell d’assoliment en matèries específiques, com ara matemàtiques, però no en totes les matèries del currículum.
• Banding. Els alumnes d’un mateix any s’agrupen en bandes (per exemple, superior, mitja i inferior) segons el seu assoliment, però cada banda pot incloure més d’una classe amb nivell d’assoliment heterogeni (però dins del rang d’assoliment de la banda corresponent). És un agrupament que es podria considerar híbrid entre els anteriors i l’agrupament heterogeni.
• Within-class. Agrupa els alumnes de manera homogènia o heterogènia segons el nivell d’assoliment dins de la classe, però pel que fa a classes en conjunt són totes heterogènies.

L’agrupament per nivell es pot fer, doncs, a nivell de sistema, centre, any o classe. A més, també s’utilitza la repetició de nivell, tot i que el seu ús està en declivi als països de l’OECD i la recerca sembla indicar que no només pot ser inefectiu sinó que pot arribar a reforçar desigualtats socioeconòmiques.

Ara sí: quin és l’efecte d’aquests agrupaments?

1. Agrupar els alumnes per nivell a classe de matemàtiques (setting) o repetir cursEls alumnes amb desavantatges socioeconòmics tenen moltes més probabilitats de repetir curs si estan en un agrupament per nivell de l’estil setting, fins i tot si es té en compte el rendiment acadèmic. tendeix a reproduir desigualtats socioeconòmiques. El mateix sembla que passa si l’agrupament per nivells és a totes les matèries (tracking). En canvi, endarrerir el moment en que es produeix aquest agrupament per nivell fins que els alumnes són més grans pot tenir efectes positius en l’assoliment de les matemàtiques. Almenys durant l’educació primària, ensenyar matemàtiques en grups heterogenis té un benefici clar.
2. Agrupar els alumnes per nivell, tant en totes les matèries (tracking) com només en algunes (setting), té efectes negatius en la motivació i l’autoestima en tots els nivells. A més, els alumnes dels nivells alts sovint sovint demanen baixar de nivell per poder seguir el currículum de matemàtiques més a poc a poc però a és profunditat.
3. Hi ha més problemes conductuals en agrupaments heterogenis.
4. Els agrupaments heterogenis requereixen més temps de planificació per part dels professors.
5. Els alumnes que s’agrupen heterogèniament mostren més actituds positives cap a les matemàtiques i l’escola en general i tenen més igualtat d’oportunitats.
6. L’evidència pel que fa al rendiment acadèmic no és clara, però en general suggereix que no hi ha pràcticament diferència de rendiment entre setting i grups heterogenis.
   • Alguns estudis mostren que setting no proporciona cap benefici, i en canvi l’agrupament heterogeni proporciona un cert benefici perls alumnes amb un nivell d’assoliment més baix.
   • D’altres mostren que no hi ha cap efecte en cap dels agrupaments en general (tot i que alguns sí que mostren un cert benefici en matemàtiques).
   • Els avantatges de setting són limitats i efecten només els alumnes amb un assoliment més alt.

La conclusió final a la qual sembla arribar l’espresso és que els efectes d’agrupar alumnes per nivells són altament complexos, però que en qualsevol cas separar per nivell d’assoliment no hauria de ser la decisió per defecte.

Referències

• Cambridge Espresso #5: Attainment grouping in mathematics learning.
• Setting or streaming. Education Endowment Foundation.