Feedback efectiu per a estudiants de matemàtiques

4/10/2023

Emmarcat en el nou programa Recercaula, a l’Institut Antoni Cumella hem endegat un petit grup de recerca de 6 docents amb l’objectiu de millorar l’ús del feedback durant les activitats d’aprenentatge al centre. Una de les activitats del grup és la creació d’un seminari de literatura similar al que hem estat fent al grup de Recerca matemàtica aplicada a l’aula: una vegada al mes —o quan podem!— un de nosaltres llegeix un article de recerca i el presenta als companys. Aquest article és un resum del primer seminari.

En aquest primer seminari no hem presentat un article pròpiament dit, sinó un Cambridge Espresso: un resum sobre la recerca en didàctica de les matemàtiques sobre un tema concret.

«A small but intense draught of filtered research on mathematics education, expressly designed with teacehrs in mind».

En aquest cas, hem aprofitat que un dels primers Espresso tracta justament sobre el feedback: Effective feedback to mathematics students.

Parteix de la comparació entre països de l’OECD sobre la mitjana de temps dedicat a la docència directa i la mitjana de temps dedicat a l’avaluació, a partir de les dades de l’estudi TALIS de 2013. Espanya se situa a una mitjana de 18,6 hores de docència i 6,1 d’avaluació (una relació 3:1), que podem comparar amb altres països al gràfic següent.

L’Espresso aborda a continuació què s’entén exactament per feedback, quins són els punts clau per a un bon feedback escrit, quines alternatives hi ha a aquest tipus de feedback i quins efectes té el feedback de l’estil bé/malament i quines alternatives podem considerar.

Què és el feedback

Per feedback s’entén aquella informació que algú proporciona (ja sigui el docent, un familiar, el llibre, un company o un mateix) sobre el rendiment o la comprensió i que pretén apropar què s’entén amb què es pretén que s’entengui.Hattie, Timperley (2007). The power of feedback. Review of educational research 77, 81.

És un element clau de l’avaluació formativa i pot tenir tant un efecte positiu com un de negatiu. Algun exemple d’efecte negatiu que es menciona és el del feedback que es percep com a crític o controlador i que pot obstruir la millora.

El feedback opera a través de tres processos diferents:Harks et al (2013) The Effects of Feedback on Achievement, Interest and Self-Evaluation: The Role of Feedback’s Perceived Usefulness, Educational Psychology: Vol 34, No 3

1. Cognitiu: canvia l’assoliment.

2. Motivacional: canvia l’interès.

3. Metcognitiu: canvia l’autoregulació.

En qualsevol cas, el coneixement profund de la matèria és un ingredient necessari per comprendre la feina dels alumnes i donar un bon feedback.Hodgen i Wiliam (2006) Mathematics inside the black box: assessment for learning in the mathematics classroom, GL Assessment: London

Feedback escrit

Els punts clau per a un bon feedback escrit són:

• Comparar la feina dels alumnes amb criteris predefinits o amb el seu rendiment previ, en comptes de comparar-la amb la feina dels seus companys.

• Que sigui elaborat, específic i immediat, en comptes de curt i general.

• Que no se centri en les qualificacions sinó en el procés. En aquest sentit, l’Espresso menciona que utilitzar exclusivament les qualificacions com a feedback tenen com a molt un efecte nul, i sovint negatiu (especialment en assoliments baixos).

• Donar feedback només per als objectius concrets de l’activitat treballada, en comptes de feedback sobre tot allò que s’ha fet.

• Millor fer comentaris útils cada 2-3 setmanes que no pas qualificar totes les activitats amb una nota.

Alternatives i complements al feedback escrit

A banda del feedback oral, que pot permetre feedback més detallat en el mateix temps, l’Espresso menciona com a rellevant fer preguntes clau durant la i discussió de classe. D’altra banda, sobre feedback proporcionat per companys de classe o per un mateix, explica que és útil només si es disposa de prou informació sobre rúbriques i possibles maneres de millorar.

Feedback “bé/malament” i alternatives

Finalment, l’Espresso argumenta que marcar les respostes simplement com a correctes o incorrectes, tot i ser fàcil i ràpid, no ajuda a corregir els errors, pot ser desmotivador i proporciona pocs incentius perquè els alumnes escriguin arguments lògics o expliquin les decisions que prenen.

Les possibles alternatives que sí són efectives són proporcionar respostes model per a preguntes extenses o proporcionar produccions d’alumnes antics per analitzar-les i entendre millor quin són els criteris d’avaluació.

Conclusions

Així doncs, és ben clar que el feedback és important, però s’ha de tenir en compte que pot tenir tant efectes positius com negatius. Pot provocar canvis cognitius, motivacionals i metacognitius. És important utilitzar-lo per comparar-se amb un mateix o amb criteris objectius d’avaluació, però no amb companys. No s’haurien de donar mai qualificacions sense cap altre feedback (però, ull!, això no vol dir necessàriament que no s’hagin de donar qualificacions). S’hauria d’utilitzar la coavaluació i autoavaluació només si els alumnes tenen informació clara i evitar corregit les activitats simplement amb un bé/malament. no ajuda a corregir errors ni millora la comunicació matemàtica.

Què cal fer, doncs? Proporcionar informació concreta sobre uns objectius d’aprenentatge clars i concrets, i utilitzar respostes model o respostes d’alumnes antics.

Acabem amb dues cites que menciona l’Espresso:

«Per tal de ser efectiu, el feedback ha de provocar que es pensi.»

«Cap dels mestres amb qui vam treballar creien que els alumnes dedicaven tant temps a considerar el feedback com el temps que invertien els mestres en proporcionar-lo.»