angellist misc creative-commons-attribution creative-commons-noncommercial-eu creative-commons-sharealike creative-commons textos contact muntanya me code research info twitter github linkedin2 lastfm

Habicht (3.277 m)

El Habicht (literalment Falcó), també conegut popularment com a Hager o Hoger (d’on sembla que va evolucionar el nom), és una muntanya dels Stubaier Alpen, entre les valls de Stubai i de Gschnitz. Durant temps es va pensar que era la muntanya més alta del Tirol (ara se sap que és el Großglockner, amb 3.798 m). La raó d’això és que està a 2.000 m d’alçada per sobre de les dues valls que li fan costat, donant-li una aparença imponent. La manera habitual és fer el cim en dos dies, parant a fer nit a la Innsbrucker Hütte (2.369 m). Aquí pots trobar una descripció d’aquesta ruta, començant a Neustift im Stubaital (993 m) i acabant a Neder (1.017 m).

Aquí, però, descric la pujada i baixada en un sol dia, des de Gschnitz. És doncs una excursió complicada que implica més de 2.000 metres de desnivell de pujada, amb parts on cal grimpar. És una muntanya que cal respectar, ja que alguns trossos poden ser molts relliscosos, sobretot si ha plogut o estan glaçats.

Des de Gschnitz hi ha (almenys) dos camins que pugen cap a la Innsbrucker Hütte: un des del poble mateix, i un altre que surt del pàrquing que hi ha al costat de la Gasthof Feuerstein, passat el poble. Aquest segon és una mica més dret però també més ràpid. Des del pàrquing se segueix breument per la carretera fins arribar al cartell que marca la Innsbrucker Hütte a mà dreta, i a l’arribar als senyals grocs que indiquen els camins cal pujar de nou cap a mà dreta. El primer tros de pujada és un xic pesat, fent esses, fins que es passa la cota dels arbres i s’obren unes vistes precioses de la Gschnitztal. El camí va seguint, sense pèrdua, fins a la Innsbrucker Hütte (2.369 m), a aproximadament 2 hores i mitja de la sortida i més de 1.000 m de desnivell.

El refugi està situat en un coll d’on baixa, cap a l’altra banda, la Pinnistal. El camí segueix passant pel costat del refugi, passant per sobre un petit llac (Alfairsee) i enfilant-se ràpidament. Aviat comença una pujada rocosa i escarpada, per on cal grimpar fent servir les mans i ajudant-se dels cables fixats a la roca. Si es preveu trobar poca neu a dalt, pot ser una bona idea deixar els bastons aquí i recollir-los al tornar, per a que no molestin durant la pujada. La pujada és entretinguda, però cal anar amb compte, ja que amb la roca mullada o glaçada pot arribar a ser molt perillós. Després de dos trossos de cables cal passar breument per neu (breument a mitjans d’agost) fins que comença l’ascensió final, de nou grimpant amb ajut de cables fins arribar al cim. Des d’allà hi ha una gran vista en totes direccions, des de la Norkette i les Karwendel al nord fins a les dolomites al sud, si fa bon temps. La tornada és pel mateix camí.

Com arribar-hi

En aquesta ocasió vam anar en cotxe fins al punt de partida (Gschnitz).

Des d’Innsbruck: Cal agafar la carretera en direcció Brenner, prendre la sortida 19 (Matrei) en direcció Steinach, i al arribar-hi girar cap a Gschnitz, passant de llarg del poble fins arribar a la Gasthof Feuerstein. Just després d’aquesta fonda hi ha un pàrquing (de pagament, però barat) on es pot deixar el cotxe sense problemes.

Fotos

Pujant des de Gschnitz, amb les Tribulaune al sud. D'esquerra a dreta: Obernberger Tribulaun (2.780 m), Gschnitzer Tribulaun (2.946 m) i Pflerscher Tribulaun (3.097 m).

Arribant al refugi, la Kalkwand (2.564 m).

L'Innsbrucker Hütte, just al coll Pinnisjoch.

De nou la Kalkwand. Es veu durant bona part del recorregut.

El refugi, Innsbrucker Hütte.

La Kalkwand.

Alfair See, poc després d'haver passat la Innsbrucker Hütte.

Sí, es puja per aquí (i cal grimpar).

La Pinnistal, a l'altra banda del coll Pinnisjoch.

Segueix la grimpada. No cal equipament, però cal anar amb compte. Hi ha cables per ajudar-se.

Passant un breu tros de neu.

El cim, abans de l'última pujada.

Ja des del cim, hi ha molt bones vistes en totes direccions. El <a href="../serles">Serles (2.717 m)</a> al centre-dreta, el Schaufelspitzl (2.833 m) en primer pla, i la Nordkette al fons.

Cap al sud-oest.

Cap al sud.

De nou les Tribulaune.

Les Kalkkögl.

La baixada.